Defensors, de què?

Representants de la democràcia? De tots aquells a qui no els agraden certes mesures? Qui són els que aquest dimecres es manifestaven per Barcelona? Cada vegada que veig les imatges de les manifestacions d'avui, em faig la mateixa pregunta.

Sincerament em fa llàstima, molta llàstima, veure com aquesta democràcia real que ells tant reclamen, suposa interrompre per la força un programa de ràdio per llegir un manifest. Que el seu pacifisme significa cremar cotxes de ciutadans, que segurament, estaven treballant per pagar amb els seus impostos part dels 8.600 euros que, de mitjana, paguem tots els catalans amb impostos perquè un jove pugui estudiar en el nostre sistema universitari. I orgullosos de que sigui així. Perquè significa que avancem com a país, i que tenim corda.

Ho deia en un article aquesta mateixa setmana, el dret a vaga hi és. I és necessari que hi sigui. Però el dret a burla no. I encara molt menys el dret a negar els drets dels altres a fer classe, a anar a treballar o a fer el seu dia a dia normal.

Avui mateix, al twitter, l'administrador de la compte del SEPC -el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans-, responia a una jove amb un "ja veus qui té la paella pel mànec en el moviment estudiantil-, en resposta a arrencar cartells d'altres moviments estudiantils com la FNEC. I es vantaven d'aturar una universitat de 40.000 estudiants. No sé si són els futurs governants que jo vull per mi i pels meus fills.

Com diu la dita, no fa més qui més crida, sinó qui més calla. Crec que se la podrien aplicar molts d'aquests contraris a tot, fills de bona casa, que no renuncien a cap dels luxes heretats d'haver nascut en la família que ho han fet.