La força de les persones
La grandesa de les persones es mesura per la seva força i la seva valentia, pel seu coratge de tirar endavant i fer que les coses funcionin. Exemples, a la Garrotxa, en tenim molts: la Sílvia Vilacoba, n'és un.
Fa dotze anys, juntament amb altres famílies que tenien un fill amb discapacitat, va posar en marxa una associació que pretenia donar resposta a les necessitats de transport que tenien moltes d'aquestes famílies, per tal que els seus fills rebessin una educació adient. Deixant la seva feina i, segurament, molts somnis i projectes que li haurien agradat fer, i que es van anar quedant pel camí.
Aquesta nit, dotze anys després de l'inici d'aquell procés de cooperativisme familiar, hem celebrat la bona tasca que fa l'Adis-cg, fent veure una llum d'esperança a molts pares i mares que s'han d'enfrontar a una situació complicada.
La nit ha tingut moments per tot. Pel record, per l'homenatge, pel reconeixement… però sobretot per l'agraïment. De les famílies cap als impulsors del projecte, dels impulsors cap als voluntaris i els qui hi confien. Dels representants polítics cap als gestors i dels protagonistes, i motiu d'existència d'aquesta entitat, cap a una societat que els estima. I sense dir-ho, sense parlar, mostrant el més sincer dels agraïments: un somriure.
Els colors de la Garrotxa, com diu la periodista i cantautora Clara Sánchez-Castro, -també present a l'acte amb la seva magnífica veu-, són els colors que pinten els records, la gent i les il·lusions. Els colors de la vida, que ens fan veure-hi clar.
Tenim sort de tenir persones amb prou entusiasme i ganes d'engegar i liderar projectes, sabent que sovint aquest esforç no tindrà un reconeixement prou suficient de la societat en general. Però fent vàlida la mirada de persones com l'Èric, en Gagi o en Carlos, per sentir-se més que satisfet.
La felicitat no és cosa de tenir més o menys, d'anar o no anar, de saber o no saber. La felicitat és una condició indispensable per viure, fent front a les adversitats, i somrient a una vida, que sempre ens dóna més del que ens pren.