No tenen vergonya #RTVVnoestanca

Ho sento, però no he pogut evitar deixar caure alguna llàgrima. No sé si és que sóc sensible, si és estima per aquesta professió o senzillament que sóc tontet, però m'ha sortit de dins.

Com algú es pot carregar sense més, 24 anys d'història? Quasi un quart de segle d'una història que s'ha pogut contar gràcies a eixa televisió. Gràcies a eixos professionals. Gràcies a un servici públic fruit de la democràcia.

Potser és cert que l'empresa estava sobredimensionada, tant pel que fa els recursos humans com els logístics. I en puc parlar amb coneixement de causa. Però això no dóna dret a trencar amb tot. Perquè la culpa d'este sobredimensionament és vostre. Culpa d'un govern que sempre ha pensat en gran, en ser més. I d'un partit que de popular no en té res. Que més aviat, en té de populista. De feixista.
És sa casa, vostés son els autèntics propietàris d'esta televisió, és l'única tele on realment manen, diuen al vídeo. Sí, aquesta és la base de la democràcia i dels serveis públics. Al País Valencià, algú no ho ha entés. 

Tenim memòria, i toca fer-ho, afirmen els treballadors. I és resignen. Han acceptat un ERO brutal, amb tot el què això suposa a la vida personal d'una persona, t'afecti directament o no. Quins grans professionals. I continuen dient que son els principals interessants en sentir-se còmodes i feliços. Quins nassos jugar amb els sentiments de persones que realment sí tenen vocació de servei públic.

I ens agradaria que tornen a confiar amb nosaltres, demanen. En aquests professionals, sempre s'hi haurà de confiar. La pregunta és si els valencians han de continuar confiant en qui els està destrossant el que és seu. El que amb esforç han anat construint dia a dia. S'han anat fent seu. Han col·laborat en aixecar-ho i han abaixat el cap quan venia imposat. I al final, sempre han posat les seues mans per avançar.
 

No tenen vergonya. Nóós, els trajos, el València CF, l'aeroport de Castelló, l'accident del metro de València... de veritat, marxin amb el cap cot i per la porta de darrere. És segurament la sortida més digne que poden tenir ara mateix.