Dia 2: el temps avança

Dijous, 2 de gener del 2014
Són les 23:38 i arribo a casa. Primer dia hàbil, o aprofitat, d'aquest nou any. Avui sí que he complert la promesa d'anar a córrer. Sota la fina pluja de Madrid i una boira que ho entelava tot, minuts abans de les nou del matí he sortit pel barri de Salamanca equipat amb tots els estris nous que m'he comprat per a l'ocasió. I a la tornada, uns quants exercicis complementaris dins el gimnàs i un bany de recuperació al jacuzzi. Bona manera de començar jornada i despertar-se.
A mig matí, entrant de visita als companys al Congrés dels Diputats, m'he trobat amb una amiga amb qui fa anys que ens coneixem -quan ella era ministra i jo un xiquet de disset anys que treballava de periodista a Barcelona-, que compartim poques coses en comú, però amb qui avui n'hem parlat de moltes més i hem analitzat la situació. Ara, la Carme viu a Miami -se li notava en el color de la pell- i s'ho mira tot des de la distància, em confessava, però amb els ulls ben oberts. Anava acompanyada d'en Miguel, el seu fill. Recordo quan estava embarassada. Com avança el temps. Recordàvem el principi de tot, i em preguntava que com em va ara...
I abans de marxar de Madrid, compres imprescindibles. Torrons a Casa Mira, bombonets de crema cremada a Les Mallorquines... petits plaers que ens endolceixen el dia a dia.
Viatge per dormir i per veure estampes curioses. Com la d'una parella -d'amants-, de 70 i 40 anys, aproximadament, que es besaven amb passió. I que al tocar de peus a terra, parlava cadascú amb les seves respectives parelles per telèfon, com si tornessin d'un viatge de negocis. El que un es troba per la vida.
Aprofitar ser a prop de L'Hospitalet per anar a Ikea -aquell territori anomenat república independent-, on cada cop que hi entres perds el cotxe el pàrquing i els nervis a dins. I, de nou, cotxe i cap a Olot. De fons, a la ràdio, Maria de la Pau Janer i les Mil i una nits, de Catalunya Ràdio. Parlaven de propòsits sexuals pel nou any. Mai havia sentit res igual, i he volgut posar-ho en comú. M'han respòs amb un riure llarg i no han deixat anar cap més comentari. Parlaven d'agendar els actes sexuals... com si l'iPhone no ens recordés cada nit les prou coses que tenim a l'agenda per l'endemà.
Arribar a casa, després de cinc dies sense veure la família, i trobar-te, a la cuina, com la mama t'ha preparat una escudella de galets amb tots els ingredients.
Au, que s'apropa la mitjanit i tinc gana! Bona nit!