Passen disset minuts de les onze de la nit. Al carrer, el vent sona fort mentre esquitxa les parets d'una pluja forta que, de camí a casa, m'ha fet aturar més d'un cop amb el cotxe. La meteorologia és com la vida, que a vegades es torna boja, sense resposta lògica.
El d'avui és un d'aquells dies que et marquen. Que et marquen i t'omplen. Amb una cara un xic ressacosa d'haver sortit de festa -m'han dit-, amb els companys de l'AVALOT hem organitzat una festa de reis pels nens i nenes del Raval, que acompanyats de les seves mares, s'han acostat fins a la nostra seu per a rebre diversos regals amb què els hem volgut endolcir una mica més la vida. Son infants d'algunes de les famílies que pitjor ho estan passant. De fet, aquest matí a primera hora llegia un reportatge a El Punt Avui sobre pobresa, amb casos reals i xifres, i m'envaïa una tristor general gran. Totalment diferent al somriure d'agraïment i d'il·lusió que, després de rebre els presents de la mà dels patges, ens obsequiaven a tots els que érem allà. Què fàcil és provocar un somriure a un menut que valora el que té.
El d'avui, com tots aquests primers dies de l'any, també ha estat dia de retrobaments. Al migdia, a Sant Adrià, amb els companys de la Pizzeria La Font, a on ara feia dies que no em deixava veure. I a la tarda, a la ciutat esportiva Dani Jarque, amb els meus excompanys de la UE Olot, que avui jugaven a casa l'Espanyol. Cor dividit i empat.
Jornada arrodonida a La Roca Village. Darreres compres de festes i primeres compres de rebaixes avançades!
