Carta a un nen de quatre anys

2012-11-25 00:00

 

Avui, Nil, t'has hagut de llevar d'hora per fer una cosa que no havies fet mai. Repenjat als meus braços, has dipositat dins una caixeta transparent, amb un forat, un sobre. En nom del tiet.

Ara ets petit, i no entendries aquestes línies. Com tampoc entens no veure'm durant setmanes quan em truques i em preguntes on soc, i et dic que anant de Barcelona a Tarragona. I quan vindràs, em preguntes? I la resposta sempre és "no ho sé, estic treballant".

Durant molts anys, quan els besavis Joana, Luciana, Emilia o Àngel eren com tu, no podien anar a l'escola. Ni a la que jugues i parles, ni molt menys a la de pintar i a la de música. I tampoc parlaven la mateixa llengua que parlem tu i jo ara, el català. Eren temps diferents.

Ells, alguns, van fer un llarg viatge des d'Andalusia -allà a Puentegenil que tanta gràcia et va fer-, perquè els avis Joan o Rosa Maria poguessin anar a l'escola i aprendre. Aprendre a sumar i restar, aprendre a estimar i respectar, aprendre en català. Coses que tu, la tieta Carme, jo i els papes, hem fet tant normal.

Això vol dir que, per sort, a la vida hi ha canvis. I millores. No abans, però, sense uns assumir uns riscs i embrancar-se en una aventura.

Aquest viatge que fa uns anys van fer els besavis, avui el comencem nosaltres. De manera diferent, però amb un objectiu igual. El de viure millor.

Fa molts anys que fem cada dia el mateix, i més enllà d'avançar, tirem enrere. I conscients que podem caure i fer-nos mal, hem decidit sortir a caminar. I fer camí. Arriscar-nos i aventurar-nos. Però il·lusionats.

El sobre blanc que aquest matí has posat dins la caixeta transparent amb un forat, és el bitllet per aquest viatge. Que no serà idíl·lic, i que segur que ens trobarem amb alguna turbulència. Però que ens ha de portar a viure millor.

Tu, a vegades somnies. Amb jugar a la Wii o saludar en Micky Mouse. I a vegades, aquests somnis saps que es fan realitat. La tieta, els papes o jo, fa temps que somniem amb una cosa. Però quan ens despertem, mai veiem que s'hagi fet realitat.

Avui, anirem a dormir revivint aquest somni. Però demà, potser haurà canviat alguna cosa. Potser ens despertarem més a prop d'aconseguir això que tant anhelem.

Els dies fora de casa, llevar-nos aviat avui per anar a llançar un sobre dins una urna, són coses que faig per tu. Perquè el millor regal que et puc fer, és viure com a mínim com he viscut jo. Perquè la millor herència que m'agradaria deixar-te, és poder viatjar pel món dient que ets ciutadà català i europeu. Que ets ciutadà del món.