Ens hi estan obligant!

Els que em coneixen mínimament -no aquells que parlen sense haver-me dirigit mai ni una salutació-, saben que, malgrat l'impuls d'algun moment i la bogeria de llançar-me a l'aventura a la mínima, sóc una persona pragmàtica i moderada. Que creu en el diàleg per solucionar les coses. Però s'ha acabat. N'estic fins els collons -i sí, sé que la paraula no és ben sonant- de les formes i l'actitud de l'oligarquia espanyola, casposa i rància, que a dia d'avui governa aquest estat. I ens hi estan obligant que pensem i actuem així.

Ahir, una desena de militants de la JNC visitaven el Congrés dels Diputats -com en tantes d'altres ocasions han fet grups de la nostra organització- i, aprofitant la tramitació de la llei LOMCE impulsada pel ministre Wert, que s'està guanyant tots els números de passar a la història com el pitjor ministre d'educació -també té nassos que el seu ministeri porti un adjectiu amb el que ell ni molts companys seus no combreguen-, vam decidir mostrar unes samarretes des de la Tribuna per mostrar el nostre rebuig, però també el del poble de Catalunya expressat en boca de la consellera Rigau i el conseller Homs i tota la comunitat educativa, contra una llei que coarta la llibertat de decidir de les nostres famílies i, en definitiva, l'escola catalana.

Els funcionaris de les Corts amb qui vam topar -que de pas sigui dit, podrien tornar a examinar-se de cultura general i d'educació, sigui amb la LOMCE o no- van impedir l'entrada d'aquests companys per cometre el greu error de voler-se expressar. De dir el que pensen. Una pressió que, posteriorment, la policia espanyola va exercir sobre el mateix grup més uns quants periodistes catalans a Madrid i la diputada i presidenta Marta Pascal, per evitar que ens féssim fotos davant el Congrés, inventant-se un perímetre de seguretat que quasi arriba a Cibeles, a base de perseguir-nos i, en alguns casos, etzibant-nos frases gens pròpies d'una autoritat de l'estat a qui paguem totes i tots.

El que va passar, que no és el primer cop que succeeix i molt em temo que no en serà el darrer, demostra que hi ha gent que no ha entès que la democràcia és un joc en el que t'escullen per fer cas a la ciutadania, no per imposar. Per això ja hi ha altres règims que no generen una despesa tant important com convocar unes eleccions. Però no, no tenim por. No tenim por de res. Ni de ser insultats, coaccionats o fins i tot, si cal, a ser detinguts. Perquè a diferència de vosaltres, nosaltres sí creiem en la democràcia i en la justícia. I sabem que el temps acaba posant les coses al seu lloc. El feixisme, sempre acaba caient.

Tot i que de dimensions diferents, veure com agents de la Policia Nacional -que han d'estar per vetllar la seguretat de tots i per detenir aquells qui no fan les coses ben fetes- entraven anit a la seu de Ràdio Televisió Valenciana per silenciar-la, em provoca el mateix fàstic al que ens sotmetre a nosaltres. Jo, a la Policia Nacional els enviaria a un altra lloc, anomenat Generalitat Valenciana, a desmantellar una empresa que no funciona i amb dirigents que n'han provocat la fallida. S'han de tenir molt ben posats per dir, a principis d'any, que la prioritat del Govern valencià serà complir els acords amb la ciutadania i, a la primera de canvi, tancar un mitjà de comunicació públic, únic altaveu que, durant molts anys, gràcies a ells, a aquests feixistes i impositors, ha pivotat sobre un únic missatge. El del règim. I sí, en uns dies també ens repetiran que el PP treballa per reduir l'atur… enviant dos mil periodistes al carrer.

Marxeu ja, si us plau. Tingueu dignitat i deixeu pas a la bona gent que al Partit Popular -o en qualsevol altra partit- i en el mateixos governs que dirigiu, hi ha. Perquè m'agradaria escoltar, de forma sincera, el que pensen molts companys vostres de vosaltres. Però com amb tothom, els teniu silenciats. Amenaçats. Obligats a callar. Marxeu, si tant us estimeu aquesta nació indisoluble. I si no, com a mínim, deixeu-nos marxar als que no volem conviure amb vosaltres. Seria tot un detall.