Qüestió de calendari

2013-11-07 10:47

 

Quan algú té ganes de tocar la pera, mai acabem agendant aquell sopar que fa temps que parlem. I a Catalunya, avui, n'hi ha molts que tenen ganes de tocar la pera. Començant pel govern espanyol, que més que la pera, toquen una altra cosa. I és clar, amb tant batibull, acabar posant-nos d'acord set milions i mig de persones doncs entendreu que fàcil, no és.

 

Fa segles que molts catalans -d'altres han pujat al carro darrerament- que clamen per la llibertat del nostre poble. Molts anys en les que hi han hagut moltes morts. Molts anys en els que hi han hagut diversos intents. Moltes ocasions però cap tant clara, per aconseguir l'objectiu proposat, com la que gaudim en aquests moments.

 

El mandat de l'actual Govern de la Generalitat és clar: hi haurà consulta, i serà el 2014. L'any vinent, sí. I un any, per a qui no ho sàpiga, és aquell període de temps que va entre el dia posterior al que acaba l'any anterior i el dia anterior al que comença l'any posterior. És a dir, que la consulta tant pot ser l'1 de gener del 2014 -amb la ressaca de tots plegats, no sé si seria contraproduent-, o el 31 de desembre del 2014 -i que la senyora Grossa canti els resultats en directe, a veure si ens haurà tocat la grossa o el gordo-.

 

Quan ahir la vicepresidenta Joana Ortega deia que, si l'estat no s'avé a pactar la consulta -cosa que per molt normal que sembli i en un país civilitzat, és més difícil que mai, i no entro a valorar la civilització dels conciutadans d'aquest estat-, s'hauria de fer el mes d'octubre, després que Escòcia hagi anat a les urnes de forma pactada amb el govern britànic, doncs no passa res. Els amics escocesos, aquest procés consultiu, el van iniciar molt abans que nosaltres. Perquè hem d'haver de votar abans? Us recordo que aquesta actitud de -i nosaltres primer i millor- és molt pròpia de l'estat espanyol…

 

Sí per Esquerra votar a l'octubre no és vàlid -ja em perdonaran, també, però amb els set anys que van governar ara tantes pegues a tot és com un xist, que diria el Montilla del Polònia-, doncs que surti el Junqueras i declari la República Catalana, la DUI o el que en aquell moment els passi pel cap. Si vol, després, ja li dedicarem una estàtua i el recordarem cada any com fem amb Companys i amb molts d'altres -i que consti que no li desitjo cap mal a l'Oriol Junqueras que, de voltes, sembla que ha tornat a Esquerra el seny que havia perdut, però coneguent als espanyols, qualsevol cosa és possible-.

I és que en definitiva, si hem esperat tants anys, tants segles, què més ens dóna esperar un mes més? Coincideixo en que tot el procés s'ha accelerat pel clam i la insistència dels molts catalans que fa anys que anhelen la llibertat del nostre país -i també per aquells que s'han apuntat al carro en els darrers mesos- però, si no hagués estat per un govern de Convergència i Unió i un president de Convergència, avui, potser encara no estaríem parlant de la consulta ni hauríem pressupostat diners per a celebrar-la. O potser hauriem fet una DUI i tindríem una guerra… prefereixo el seny. 

Doncs deixem treballar al Govern, que és qui té les eines, els mecanismes, el poder de negociació i el risc del resultat. No siguem nens a la cua per fer-se la foto amb en Doraemon a la festa dels Súpers. I, tu, què carai. Si al final Espanya es posa de cares i ens accepta la consulta, i això suposa haver-la de fer a inicis 2015, doncs es calla i es fa. Ens il·lusionem tots plegats, fem una altra mani, via o castell gegant -també podríem fer una sardana que envoltés tot el país, que per alguna cosa és la nostra dansa- i racionalitzem aquesta energia i sensació orgàsmica fins a la consulta, no fos cas que provoquéssim un coitus interruptus. Perquè al final, val més deixar l'èpica de la data històrica i no haver de posar al calendari una nova data perquè en un futur ens recordin a nosaltres.