Dimecres, 1 de gener del 2014
Comença l'any i estreno web. Quan pensava com havia de ser aquesta nova eina i com hi havia d'interaccionar, tenia clar que volia que fos quelcom dinàmic, on cada dia hi posés contingut nou, fos transparent i sobretot, sense complexes. Que fos un reflex de mi, molt natural i espontània. Així doncs, vaig decidir vertebrar la pàgina amb un diari personal obert, on cada dia -espero complir-ho-, bolcaré les meves impressions, junt amb la cançó que hagi sonat de fons mentre les escrigui, com a forma d'alliberament però, sobretot, per a compartir amb tots vosaltres aquelles petites coses del dia a dia que donen sentit a les nostres vides.
Passen pocs minuts de dos quarts de nou del vespre i, estirat des del llit de l'hotel observo per la finestra com una pluja fina continua caient sobre Madrid. És la mateixa pluja amb la que hem arribat a l'hotel després d'una llarga festa amb amics iniciada a la mítica Plaça de Sol, al voltant de les dotze del migdia. He dormit poc més d'una hora, entre el xafardeig de com altres amics virtuals han començat l'any i contestant missatges de mòbil, i els companys, com si s'acabés el món avui mateix, ja em manen la pressa per tornar a sortir de festa. D'ahir a Sol, em quedo amb dos records. Les 21.000 persones que feia impossible moure's i provocava més d'un espant, sobretot quan Ramon García o Anna Simón sortien al balcó per saludar, i veure com repartien banderetes amb els colors d'Espanya per una cara i la senyera per l'altra. Ah, i obrir una ampolla de cava al crit de Visca Catalunya Lliure, i rebre com a resposta d'una noia, "yo también lo comparto".
L'any ha començat com la gran majoria d'anys. Amb records que et transporten a la nostàlgia, amb missatges i retrobaments sorpresa de persones de les que en fa temps que no en saps res i amb un munt de reptes a complir. El primer, anar a córrer cada dia, avui ja no l'he complert.
Tot i que només sigui psicològic, avui em sento diferent. No perquè m'hagi donat un cop contra la paret ni hagi vist la llum, però sí perquè vaig decidir que avui seria el dia 1 d'una nova vida. El dia 1 de començar de zero. De ser jo, amb les virtuts i els defectes que tinc. Com em deia ahir una amiga, "deixa els estereotips i prejudicis a casa i llavors surt al carrer, i aconseguiràs el que vulguis". Ho provarem. Sense donar més importància de la que tenen a les coses i, sobretot, de viure amb la constant que el més important és, com em deia fa una estona un amic amb qui en els últims dies la situació ha estat tensa, estar envoltat de bona gent que t'estimis i gaudir de cada experiència que ompli cada segon de les nostres vides.
Benvinguts, els qui vulgueu i la respecteu, a la meva "nova" vida!
