A temps d'avortar
El Congrés dels Diputats ha votat, aquesta nit, donar llum verda a la polèmica llei de reforma de l'avortament que el ministre Alberto Ruíz Gallardón -el més progre del Partit Popular en la seva etapa d'alcalde de Madrid i un dels més dretans com a ministre- ha promogut, amb l'únic objectiu que siguin les normes escrites qui regulin sobre el cos de les dones.
El PSOE, molt encertadament, va sol·licitar el vot personal i intransferible, de forma secreta i en urna. Alguns pensàvem que, com algunes veus del PP que s'havien aixecat en contra d'aquesta llei en les últimes setmanes, avui la sensatesa d'algunes diputades populars les portaria a votar en contra d'una llei que també atempta contra elles. Però no, no ha estat així. La disciplina de vot encara està per sobre de tot. Una disciplina que ensenyen a tot jove que s'afilia a unes joventuts polítiques de qualsevol partit i que, a mesura que es va fent gran i adquireix responsabilitats, compleix sense divergir. Bé, segur que si volen avortar elles o les seves filles, se les empescaran per fer-ho, com en el seu dia ho va fer l'esposa de l'actual president del Gobierno. I després ja buscaran la forma de silenciar-ho.
Gallardón, content i sense la més mínima vergonya en amagar la seva satisfacció pel resultat de la votació, aplaudint amb cara somrient, mentre al carrer milers de persones criden ja quasi sense veu que aquesta llei és regressiva i antinatural, podrà tirar endavant la seva reforma estrella. Diuen que el següent pas és el debat però, a vistes del que ha passat avui, dubto que encara quedi algun il·lús capaç de creure que, en aquest tema, no acabarem tornant als anys 80.
Em pregunto, comptant que la forma de governar del Partit Popular suposa un greu risc per a la salut mental i física de moltes espanyoles i espanyols, i comptant que van arribar al govern violant un programa electoral mai complert, si encara tindríem temps d'avortar el resultat de les eleccions de finals del 2011 i treure al PP del govern. Fer-ho, depèn de nosaltres.