Acaba un altre any. El 2011. Fa just un any, em plantejava fer un canvi d'aires, iniciar nous projectes, noves relacions i emprendre noves il·lusions. Un any després, puc garantir que totes aquestes coses s'han complert, i això és gràcies a tots vosaltres.
Als que cada dia tinc al meu costat, els que veig el cap de setmana, i els que tinc lluny, però sé que hi son.
Al llarg d'aquests 366 dies han passat moltes coses, masses per resumir en un escrit. Dies de felicitat, de tristesa, d'emocions contingudes i de creixement personal. Moments que, d'una manera o altra, et queden gravats a la memòria.
D'aquests mesos que deixem enrere m'enduc moltes coses, molts somnis i ambicions personals complertes.
Han estat jornades llargues, amb més de 43.000 quilòmetres dins el cotxe passejant per Catalunya i coneixent pobles nous, persones interessants, costums i tradicions diferents. Adquirint experiències. Lluitant contracorrent, descobrint que aconseguir el que volem depèn només de nosaltres.
Ha estat un any difícil però fàcil a la vegada. En tots els sentits. A nivell personal, i a nivell de país. Mentre alguns s'han instal·lat en la crítica constant, la indignació i els atacs personals, moltes vegades sense saber el què en el moment de parlar, altres hem mirat de defensar el què és nostre i el que ens cal, mirant el futur. Mirant el present de les futures generacions. Sabent que depèn de nosaltres.
Dels centenars de persones que he pogut conèixer al llarg dels passats mesos, n'hi ha que m'han marcat d'una forma més especial. Pel que m'han ensenyat, pel que m'han donat o, senzillament, per com son. Perquè el millor d'una persona, és quan es deixa estimar.
A nivell polític, estic plenament satisfet per tot allò que hem aconseguit. Hem aconseguit fer més gran la ja gran família de la JNC. Hem re-inaugurat col·lectiu a Olot i hem reactivat el de la Garrotxa. Però també arreu de les comarques gironines i de Catalunya. Durant aquest any he intentat anar al màxim d'actes organitzats al territori, conèixer els nous militants. I creieu-me, hi ha futur. Després de compartir unes quantes tardes amb joves compromesos de diferents comarques, he arribat a la conclusió que hi ha molta gent amb empenta, ganes de treballar i de fer funcionar el país. Aquest 2011 també hem aconseguit recuperar Olot. Fer que la capital de la Garrotxa torni a tenir govern convergent, que pensi, parli i escolti a les persones, amb en Mia i en Pep Berga al front. I a Espanya. A aquelles eleccions que a molts ens agradaria no haver-hi de participar, hem aconseguit una fita històrica, que demostra què volem els catalans. Magnífica perquè, aquells que a vegades treballem a Madrid, puguem caminar amb el cap ben alt, amb el pin de la senyera a l'americana i orgullosos de ser catalans. I per molts anys.
Aquest 2011, parlar de feina és parlar de canvis. De moviments. De tancant i obrir carpetes. Al diari, a un ajuntament, a un club de futbol, i des de fa uns mesos, al Congrés dels Diputats. Suposo que no cal valorar aquests passos, per una persona de 21 anys. Impressionants experiències.
I ara arriba el 2012. Qui sap si algun supersticiós ja diu de les seves i diu que s'acaba el món, perquè és cap i cua. Diguin el que diguin, continuarem treballant. Lluitant per fer-nos grans i complir els nostres somnis del present, per fer realitat els que poguem tenir en el futur. Conscients que la vida és un regal, al que arribem sense res, i que tot allò que anem tinguen és quelcom que ens donen. Resultant de viure.
