Adéu al mestre de l'autoritarisme d'esquerres

Amb la mort d'Hugo Chávez, l'esquerra mundial perd un referent. Un mestre, m'atreviria a dir, d'aquells que branden els drets socials en la seva màxima esplendor però que per aplicar-los son capaços de no respectar-los.

Chávez va ser president a les urnes, cert. Però abans va provar-ho a la força. Al front dels militars, en un cop d'estat fallit. Potser aquesta perseverança, en no parar fins aconseguir arribar al poder per canviar les coses, per fer-les com ell les creia justes, és un dels pocs valors que es poden aplaudir del "comandante". L'esquerra, o l'extrema esquerra, ho té això. Que són capaços de canviar el pensament a les persones, convertint a un totalitari en un líder popular.

No ho ha fet del tot malament. Només faltaria. Al contrari, com deia abans, ha creat escola. Des del discurs de la demagògia, el que avui utilitzen tants alumnes de Chávez al nostre país, va millorar l'estat del benestar de mols veneçolans. També ho han fet, durant uns anys, alguns dirigents polítics a casa nostra. Ara caldrà veure com ha quedat el país.

Sorprèn com, avui, joves polítics i no tant joves, veneren i ploren la mort de Chávez. Com els que en el seu dia van fer-ho amb la de Franco. Coses de dictadors.