Carta adreçada als companys del CEC de CDC Garrotxa en motiu de la meva renúncia

Sóc conscient que només lluitant pel que ens importa aconseguirem tirar endavant un projecte col·lectiu encarnat, en moltes ocasions, en una obsessió personal. Des de fa cinc anys, que vaig començar a militar a Convergència Democràtica de Catalunya, he format part de molts projectes col·lectius viscuts amb una forta passió personal. Durant aquest període, en el que he pogut ocupar diferents responsabilitats a nivell comarcal, hem viscut moments dolços i amargs i, sempre, després de qualsevol victòria o derrota, hem continuat lluitant amb il·lusió per allò que ens agermanava. La il·lusió de treballar per la comarca, que mantenia viva la flama del meu compromís amb aquesta organització i aquest projecte, s'ha anat diluint per culpa de molts factors i, avui, no em veig prou engrescat per continuar formant part d'aquest comitè. I fent bandera de la regeneració, paraula que tots hauríem de tenir més present en el nostre vocabulari, cedeixo el testimoni i deixo pas a un nou patriota que tingui aquesta il·lusió per continuar treballant al vostre costat.

Aquesta decisió, dolorosa i meditada, fa mesos que em ballava pel cap i, ara, després d’adquirir noves responsabilitats orgàniques dins el partit i d’emprar noves responsabilitats professionals que em retallen encara més el temps personal i, per tant, el temps dedicable a treballar per Convergència a la Garrotxa, he decidit fer-la efectiva.

Voldria aprofitar aquesta meva darrera intervenció al Comitè Executiu Comarcal de la Garrotxa, via carta –excusant-me de no fer-ho personalment-, per donar-vos les gràcies per la confiança durant aquest període, en especial a en Miquel Calm i en Joan Reixach, i per reivindicar dues coses. Per una banda, més suport als joves. Als del partit i als que corren pel carrer. A la Garrotxa, la JNC, ha tingut moments per a tot. Alguns dels que avui formeu part d’aquest CEC heu passat per aquesta escola de patriotes i sabeu el que s’hi cou. De la JNC n’han sortit gran part dels líders que avui dirigeixen aquest país, i això, és gràcies a que en el seu dia, algú va apostar per ells. En segon lloc també volia aprofitar per reivindicar una major fluïdesa entre militants, dirigents del partit i càrrecs electes. La Garrotxa vam ser pioners en que, els representants escollits a les urnes a les diferents administracions, passessin comptes amb la militància. Recuperem aquest costum més sovint i, sobretot, escoltem el que ens diu la gent de la casa. A vegades, potser equivocadament, però ells, nosaltres, som els que cada quatre anys passem llar per llar a demanar el vot i la confiança pels que ocupeu responsabilitats a les administracions.

Al servei del país, del poble on vaig néixer, la ciutat on vaig créixer i la comarca que m’estimo, hi seré sempre. Ara des de la distància, des d’un territori on la gent de CDC hi tenim poc a dir però molt a fer. Treballant per què, algun dia, les nostres obsessions personals acabin servint a un projecte col·lectiu.

- Carta del prseident comarcal agraïnt la tasca realitzada  (142,1 kB)