Jo Catalunya, Jo JNC
Començo a escriure aquest article, passats uns minuts de la mitjanit. És fosc i, els núvols, superats per la situació, vessen alguna llàgrima en forma de pluja molt fina. Com qui no té ganes de plorar. Pel vidre del cotxe llegeixo un rètol que hi posa "La Garriga". Per davant, em queden molts quilòmetres abans no arribi al destí final.
A poc a poc, al ritme de Joan Dausà, enfilo camí cap a Olot. Em fixo amb les indicacions de cada poble. Malgrat la foscor, gràcies als llums dels vehicles que vénen de cara, aconsegueixo veure algunes cases de Tona o alguns camps encara verges d'Osona. Quin país tenim...
De cop i volta, Dausà deixa pas a Blaumut en la banda sonora. Sonen bicicletes. Al meu cap, imatges de les botes del desaparegut Xavi Tondo, pedalejant els paisatges de la Costa Brava, tant pintats per artistes amb el pinzell en mà com adorats per autòctons i forans.
Aixecant la mà arribant a Gurb, en un turonet tant petit com testimoni dels milers de transeünts que cada dia circulen per la C17, una bandera estelada corona el cim. De cop s'acaba el disc i poso la ràdio. Un dirigent del PP parla, no amb masses bones paraules, de Catalunya. Els núvols, com a reflexe de mi mateix, s'enfaden i ploren amb més força.
Entre la pluja que a cops esvaeix el parabrises, llegeixo "Torelló 5 KM". En poc més de quaranta minuts, he creuat el cor de Catalunya. El meu, mentrestant, batega cada cop amb més força. Creuada la vall de Bracons, veig adormits els camps de la Garrotxa que, cada matí, somrients, em saluden al deixar enrere la comarca. Amb la mateixa esplendor que, aquest matí, a l'entrar a Barcelona per Sant Andreu, uns cartells penjats en un tòtem em donaven la benvinguda i em recordaven qui sóc i a on soc.
Quin país i quina gent. Quants compromesos amb aquesta terra i quants ambaixadors arreu del món. Milers de ciutadans anònims que, per compromís i sentiment de pertanyença, donen identitat a aquest territori, sense por a dir, a on sigui, "Jo Catalunya". Quants patriotes que, de manera imparable, recorren el país cada dia per ajudar-lo a progressar. Veient, quan es fa fosc, que tota militància té un sentit. Jo Catalunya, Jo JNC.