Pacte fiscal, necessitat social

Molta gent, sovint, utilitza els exemples més bàsics del dia a dia per a denunciar la política d'austeritat responsable del Govern d'Artur Mas. És, amb aquests exemples, quan observem més clarament la necessitat de tenir el màxim poder de decisió i gestió dels nostres propis recursos. Perquè la sanitat, l'educació o el benestar de la nostra gent gran, depèn de la capacitat inversora del govern de la Generalitat. I a dia d'avui, el que hi ha a la caixa és insuficient.

Cal que fem front comú davant els poders fàctics d'Espanya en la defensa del pacte fiscal. Perquè és l'única garantia per a sobreviure com a país, amb una identitat, una llengua i una cultura pròpia. I sobretot, amb una manera de fer i una manera de ser particular.

L'estat espanyol, avui, està feble. Internament, perquè cada vegada som més els que vivim a la 'radial' del centre que no ens agrada com s'estan fent les coses i com ens tracten. I encara menys, que no siguin capaços de reconèixer la situació i es mofin de nosaltres. Però també externament, Espanya està més feble que mai. Ho diuen els inversors, la premsa internacional i els principals líders polítics. I cal aprofitar el moment. Cal aprofitar aquesta feblesa per fer-nos més forts que mai a Europa i obrir-nos el nostre propi camí. El camí cap a l'estat propi. Cap a la independència.

Malgrat que de motius polítics per reclamar el que és nostre no ens en falten, el pacte fiscal és una qüestió que va més enllà del sentiment nacionalista. És una qüestió de justícia social. D'igualtat. De permetre a tothom viure com es mereix.

Només el dia que els catalans siguem capaços de caminar a les fosques resseguint l'estrella que ens guia cap a la justícia social i la llibertat nacional, podrem garantir la nostra supervivència com a poble. Podrem garantir la nostra manera de fer i de ser. Sense límits.