Sabíem el què, sabem el com, esperem el quan

Convergència Democràtica de Catalunya ha iniciat aquest dissabte, de la mà de la Joventut Nacionalista de Catalunya, el seu camí cap a la construcció d'un estat propi dins la Unió Europea.

Segurament, pocs pensaven en el moment de la fundació d'aquest partit, que el 2012, un grup de joves liderats pel Gerard Figueras i la Marta Pascal, farien decidir a una nova direcció de CDC i a una militància més rejovenida que mai -i també a molts d'aquells que van començar a militar a la dècada dels vuitanta, i que cofois lluïen durant el Congrés un pin de l'estelada-, que la Independència és necessària. Què la independència és vital per la supervivència com a poble.

Ara toca remar, remar molt fort. A contracorrent. Defugint dels tòpics que caminant sols caurem, i no podrem aixecar-nos. Perquè no és així. Perquè de petits ens van ensenyar que a cada caiguda hi ha una aixecada. Que a cada crítica hi ha quelcom a millorar. Que a cada refredat, ens immunitzem molt més.

No som perfectes. Mai ho hem dit. Ni pretenem ser-ho. Però tenim el Barça, Dalí i Gaudí, i els millors restaurants del món. Som líders en recerca, i una referència mundial en patinatge artístic. I tenim milions de ciutadans carregats de generositat, d'idees i d'il·lusions.

Ara no és moment de mirar enrere, ni de retrets. És moment de mirar al futur. De mirar a Europa. De fer que les estrelles ens il·luminin i ens guiïn cap a la llibertat. En homenatge a tots aquells que ho han intentat, alguns dels quals s'han quedat en el camí. A tots els que han desitjat ser catalans, i prou. Sense additius.

Qui pensi que caminem massa lents, s'equivoca. Qui pensi que ens poden manllevar els somnis, és un il·lús. Perquè som catalans, i tenim una manera de fer particular. Però sobretot som, i tenim una manera de ser. Tolerant, dialogant, respectuosa. Diferent.

Ho ha dit molt clar, aquest cap de setmana, el Josep Rull. Ho va dir sense embuts, fa uns dies, en Fundador Rodríguez.

El llarg viatge cap a Ítaca, que Lluís Llach va predir fa uns anys, ha començat. I Artur Mas, aquest cap de setmana, ha dit que hi ha de viatjar tot el poble de Catalunya. Esperem, que al contrari del que diu la cançó, aquest no sigui un llarg viatge, sinó un viatge curt però que s'allargui en la història.